La veritat està en els detalls

Fa uns dies vaig coincidir amb una família que tenien un fill(11) amb una consola portàtil. Fins aqui tot normal.

El nen jugava mentre esperavem a que ens portessin els plats del restaurant. Aqui podria ser més discutible si el nen ha de jugar per no avorrir-se mentre espera o s'ha d'avorrir i aprendre a esperar o saber gestionar el seu avorriment..però vaja, no ens enganyem, cada vegada es més habitual veure nens als restaurants amb mòbils/tablets per jugar...

El que no se es com ho feia abans la mainada als restaurants..potser ja no hi anaven perquè s'avorrien i la liaven i ara els pares poden anar a un restaurant...jo vaig a restaurants (dels tipus que puc gaudir amb els meus fills..tinc clar que tinc fills) sense aparells i els nens, la majoria de vegades, saben esperar i no hi ha un cataclisme. Aixo si, si els hi dones una maquineta a cadascú, podria xerrar amb la meva parella com si no tingues fills...com si no tingues fills....com sino tingues fills....

El que vull tractar però es un altra tema que em va fer reflexionar i que també els hi va passar als meus fills.

El nen tenia instal·lat un control parental a la consola portàtil. Al cap d'un temps determinat la consola es bloquejava i el nen no podia jugar més. Si es portava bé, els pares li incrementaven el temps. Podien definir el tipus de joc, les hores, els dies, les hores segons els dies...es podia controlar tot.

Per mi, relegar el control de la maquineta a un software que gestiona la utilització de l'aparell no em sembla la manera més didàctica.

El pare ha d'educar al seu fill per que faci un us responsable de l'aparell. Segurament tocarà barallar-te amb el teu fill, tenir roces i punts on xocaràs però l'alternativa, evitar el xoc i que ho gestioni una màquina es delegar responsabilitat.

Però encara hi ha una cosa per mi més important.

Una de les feines més importants dels pares es formar als nens perque madurin, creixin, siguin responsables, tinguin autocontrol, sapiguen trobar els límits ells sols...

Per tant, el control parental evita que el nen tingui la oportunitat de madurar el seu autocontrol, de passar el límit i nosaltres poder-li corregir, de trobar punts de conflicte pares-fills i veure si el nen es capaç de millorar el seu autocontrol o no. Perdem informació de com madura el nostre fill controlant els seus impulsos..que no ens hem d'enganyar, el 90% dels nens si els deixen escollir voldrien estar 8 hores amb aparells...els hem d'ajudar a gestionar..i ha entendre que un dia es poden passar de les hores raonables però que es una excepció.

A la nostra vida també fem excepcions de tant en tant...un dia anem a un restaurant més car del compte, un dia anem de viatge, un dia ens passem masses hores mirant una serie, un dia ens passem amb la xocolata...no es un problema si som prou responsables per gestionar-ho i que a l'endema tornem a la situació responsable.

En resum, em sembla que el control parental dels videojocs (pel que fa al temps de joc) es una renuncia dels pares i es una oportunitat perduda per què el nen maduri i aprengui a autoregular els seus impulsos...

Jo sempre els hi dic als meus fills que poden jugar sempre que vulguin a maquinetes com una cosa divertida, com una manera de passar l'estona però el que sempre m'han de demostrar es que ells controlen la maquina...si detecto que es la maquina que els controla a ells (que no saben parar quan toca) llavors faré de policia per racionalitzar l'us a mínims o a zero durant uns dies. Passats aquests dies tenen la oportunitat de tornar-me a demostrar que ells controlen...evidentment no sempre es fàcil...però vaja, molts adults son incapaços de controlar els seus impulsos per tant no podem creure que els nens d'entrada ho faran sense una feina de fons per part dels pares...

Es la meva opinió...potser equivocada..