La veritat està en els detalls

[Mail enviat a Catalunya Ràdio el 30/10/2008 - Problemes Domèstics]

Per mi, la consciència no existeix.

La consciència es genera gràcies a un bon sistema de memòria que ens permet guardar i recordar fets viscuts, i un bon sistema d’anàlisi sobre aquests records. Sense un bon sistema de records, seríem incapaços de ser conscients, ja que no podríem analitzar res; cada dia començaríem de zero, com un recent nascut.

I sense un bon sistema d’anàlisi tampoc seríem conscients, ja que tindríem molta informació, però seríem incapaços de gestionar-la ni d’intentar entendre-la.

Podríem posar un exemple molt simple: un cotxe, quan funciona, guanya velocitat, però la velocitat en si no existeix. No podem trobar cap peça al motor que es pugui anomenar velocitat; la velocitat es produeix per un seguit de propietats que la generen, com la benzina, les rodes, els eixos, el motor... Crec que la consciència és el mateix.

De fet, la consciència és una de les causes principals que ens provoca la no acceptació de la mort. No podem acceptar fàcilment que, si ara estem aquí, en un futur deixarem de ser-hi. Molta gent pensa que el seu jo no mor, que a algun lloc ha d’anar. Com pot ser que el meu jo deixi d’existir? Aquest raonament és un producte més de la nostra por al desconegut, a la mort.

El nostre cervell no està preparat per acceptar això.

Com era possible que abans de néixer la nostra consciència no existís? És a dir, la Terra ha existit milions i milions d’anys sense nosaltres, i en canvi no podem acceptar que podrà seguir molts altres més sense nosaltres? I l’opció de creure que la nostra consciència ja existia abans de néixer encara és més poc fonamentada, i de fet ni tan sols té importància, ja que si no som capaços de recordar res de la consciència anterior —ja que vam néixer sense cap coneixement previ (recordem que tots vam aprendre a parlar, a pensar, a caminar...)—, no val la pena ni tenir-la en compte.

......

[Fragment adaptat d'un escrit molt més ampli sobre l'existència de Déu]